Por: Iolanda Fresnillo y Gemma Tarafa, Observatori del Deute en la Globalització

“La lucha contra la deuda es una batalla por cambiar las relaciones de poder” Declaración de Nairobi sobre el repudio de la deuda (Junio 2006)

La història de la lluita per a la cancel·lació del deute està plena de trobades i desenganys. Durant més d’una dècada, organitzacions de la societat civil de diverses procedències, acadèmics i fins i tot representants de governs i organismes multilaterals, hem estat discutint punts de vista, estratègies i propostes d’alternatives, amb més o menys èxit en la consecució de consensos. La qüestió del deute il·legítim (i de la il·legitimitat del deute) ha estat durant anys en el centre d’aquestes discussions. L’existència d’estratègies diferents, en ocasions fins i tot divergents, entre els moviments de deute ha respost sovint a punts de vista diferents sobre el reconeixement o no de la il·legitimitat del deute, o a diferents definicions del que es pot considerar deute il·legítim o odiós.

Partint de diferents trajectòries i punts de vista, i després de centenars de reunions, trobades i debats, organitzacions i xarxes del Sud i del Nord es van trobar a l’Havana el Setembre de 2005 per a intentar elaborar estratègies conjuntes. A la fi de la trobada es va donar un consens històric: el reconeixement de la centralitat de la qüestió del deute il·legítim per a abordar el problema de l’endeutament dels països empobrits. D’aquell consens, va sorgir el compromís comú de llançar una Campanya Sud-Nord Internacional sobre Deute Il·legítim(1).

Des de llavors s’han realitzat diferents trobades i iniciatives, entre les quals hi destaca la convocatòria de la primera Setmana Global d’Acció contra el Deute i les IFIs(2). Les organitzacions i xarxes hem realitzat estudis de cas, llançat iniciatives de pressió política (destacant la Declaració de parlamentaris per la responsabilitat compartida en l’endeutament sobirà (3)), organitzat esdeveniments de capacitació sobre auditories, iniciat auditories ciutadanes i realitzat nombroses campanyes de sensibilització de l’opinió pública. Hi ha hagut també avenços institucionals tan importants com la decisió de Noruega de cancel·lar 80 milions de dòlars a 5 països assumint la coresponsabilitat en la generació d’uns deutes irresponsables(4), o el llançament de l’Auditoria Integral del deute a l’Equador(5).

En aquest context, i a petició del govern Noruec, el Banc Mundial i l’UNCTAD van elaborar sengles informes sobre «Deute Odiós». Els documents, «El Concepte del Deute Odiós: algunes consideracions» elaborat pel Departament de Política Econòmica i Deute del Banc Mundial i «El concepte de Deute Odiós a la Llei Pública Internacional» de Robert House a petició de l’UNCTAD van ser publicats el setembre de 2007. En el cas del document elaborat pel Banc Mundial, ha estat focus de nombroses crítiques, per resultar condecent respecte al concepte de «Deute Odiós», per parcial i incomplet, i per voler evadir clarament el debat sobre la il·legitimitat del deute(6).

Gràcies a la pressió de les organitzacions socials de la societat civil, i de governs com el Noruec, el Banc Mundial va acceptar participar en una taula rodona de discussió sobre deute odiós i finançament responsable, el passat 14 d’abril de 2008, a la seva seu de Washington DC, just després de les reunions de primavera del Banc i l’FMI(7). A la taula rodona hi van participar equitativament membres de la societat civil i acadèmics per un costat, i membres de l’equip assessor del Banc Mundial i representants de governs per un altre. La presència tant de tècnics del Banc Mundial com de representants de diversos països creditors (entre ells l’Estat espanyol), demostra que existeix en el sí de la institució cert interès o preocupació pel debat que allà es desenvolupava. En quant als resultats del debat, i segons els informes d’alguns dels assistents, mentre es reconeixen els errors del passat, no es té intenció, al menys de moment, d’implementar les mesures proposades per la societat civil (auditories integrals per determinar la (il·)legitimitat de determinats crèdits, processos d’arbitratge transparent i justos, o la posada en marxa de noves regles per als futurs préstecs). Pel que sembla hi haurà una segona sessió de debat a l’octubre d’enguany, coincidint amb les reunions anuals del Banc, i durant el mes de maig es farà públic una acta de la passada reunió(8). Aquest esdeveniment, tot i no marcar una fita fonamental en la lluita pel reconeixement del deute il·legítim (ja que de moment no s’ha aconseguit cap compromís per part del Banc Mundial o dels països membres), és un pas important en aquest camí.

Malgrat el llarg camí recorregut, queda encara molt per recórrer entorn de la il·legitimitat del deute. Un camí que passa per buscar espais per debatre les diferents concepcions i definicions al voltant del deute il·legítim, per posar en comú estratègies, metodologies i indicadors en la anàlisi dels esmentats deutes, per treballar conjuntament en les esmentades anàlisi i, en concret, en la posada en marxa de nous processos d’auditoria del deute. Encara que el punt final d’aquest camí no pugui ser un consens absolut, continua sent necessari, per apropar posicions i poder realitzar estratègies i accions conjuntes. Aquest document busca posar sobre la taula elements que creiem útils per a recórrer aquest camí.

http://www.odg.cat